{"id":2392,"date":"2020-11-21T19:14:10","date_gmt":"2020-11-21T19:14:10","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=2392"},"modified":"2024-05-16T08:50:04","modified_gmt":"2024-05-16T08:50:04","slug":"el-aumento-de-las-devoluciones-en-caliente-y-la-violencia-marcan-la-frontera-entre-grecia-y-macedonia-del-norte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/el-aumento-de-las-devoluciones-en-caliente-y-la-violencia-marcan-la-frontera-entre-grecia-y-macedonia-del-norte\/","title":{"rendered":"L'augment de les devolucions en calent i la viol\u00e8ncia marquen la frontera entre Gr\u00e8cia i Maced\u00f2nia del Nord"},"content":{"rendered":"

\u00abHi ha molta gent creuant, sembla que estiguem a 2014 una altra vegada\u00bb, adverteix Ero, una antiga volunt\u00e0ria de l'ONG Open Cultural Center<\/strong>, en un missatge de text al director d'aquesta organitzaci\u00f3 que treballa prop de Evzoni, la zona fronterera entre Gr\u00e8cia i Maced\u00f2nia<\/p>\n\n\n\n

Durant 2015 i 2016, milers de persones refugiades van creuar de l'assentament que havia sorgit a Idomeni, prop de Evzoni, cap a la municipalitat maced\u00f2nia de Gevgelija en recerca d'una Europa esperan\u00e7adora. El Govern macedoni va permetre l'entrada a alguns d'ells per\u00f2 a l'agost de 2016 va tancar les portes<\/strong> i la major part de les persones en recerca d'asil van ser rebutjades.<\/p>\n\n\n\n

Un expolicia fronterer que va treballar en aquesta zona durant 20 anys, i que actualment treballa dins del cos de seguretat del camp de persones refugiades de Nea Kavala<\/strong>a, explica que el flux migratori mai descendeix. \u00ab\u00c9s una cosa que continua passant cada dia, hi ha cientos de devoluciones<\/strong> en calent a la setmana, alguns ho aconsegueixen, per\u00f2 \u00e9s menys del 2%\u00bb, assenyala.<\/p>\n\n\n\n

Prop d'Idomeni, una via de tren travessa la frontera cap a Maced\u00f2nia del Nord. Aix\u00f2 motiva milers de persones refugiades a muntar assentaments en botigues improvisades o cases abandonades en punts fronterers. Despr\u00e9s de passar la nit en aquests refugis improvisats, els xavals \u2013gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n homes joves\u2013 salten als trens <\/strong>que passen lentament per Softex, una estaci\u00f3 abandonada. En general, s\u00f3n detinguts dins, entre o sota els vagons del tren una vegada que arriben a la primera estaci\u00f3 maced\u00f2nia, Gevgelija.<\/p>\n\n\n\n

Border Violence Monitorning Network<\/a> (BVMN) \u00e9s una xarxa d'organitzacions que reporta i dona visibilitat a les deportacions en calent. En el seu \u00faltim informe<\/a>, BVMN exposa conductes preocupants en termes d'acci\u00f3 policial a la zona de Evzoni. Entre els tipus de viol\u00e8ncia exercida s'inclouen cops de porra<\/strong> i de troncs d'arbre<\/strong>, as\u00ed como patadas, el uso de pistolas t\u00e1ser<\/strong>, gas pebre, i armes de foc. A la qual cosa s'afegeix el furt d'objectes personals i la falta d'assist\u00e8ncia m\u00e8dica o altres necessitats b\u00e0siques com a aigua, menjar i higiene.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, BVMN apunta que des d'agost de 2020 ha augmentat la pres\u00e8ncia d'agents de Frontex i de cossos de seguretat internacionals a la frontera entre Maced\u00f2nia i Gr\u00e8cia. De la mateixa manera, alguns dels nois entrevistats que han estat v\u00edctimes de devolucions en calent en aquesta zona denuncien viol\u00e8ncia per part d'altres forces policials. Un grup de sis joves, entre els quals es troba un menor de 15 anys no acompanyat, declaren haver estat retornats a la frontera per militars de l'OTAN<\/strong>, los cuales van usar armes de foc<\/strong> per a espantar-los. Provenen de diferents llocs del m\u00f3n, entre ells Egipte, Bangladesh, L\u00edbia i B\u00e8lgica.<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ries amb noms i cognoms<\/h2>\n\n\n\n

\u00abNormalment viatgem en la part posterior del tren, o entre els vagons. Aquest mat\u00ed ens pugem al tren a Tessal\u00f2nica per\u00f2 per algun motiu es va aturar abans de Gevgelija, aix\u00ed que vam haver de fer la resta caminant\u00bb, diu Ahmed<\/strong>, d'Egipte. Com la majoria, han passat la nit prop de l'estaci\u00f3 de tren i al mat\u00ed han intentat creuar pels camps que acompanyen la zona fronterera. En ser retornats, ara han de caminar tot el mat\u00ed per la carretera fins a l'estaci\u00f3 d'autob\u00fas m\u00e9s pr\u00f2xima per a anar de tornada a Tessal\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n

\"Tren<\/a>
Tren en direcci\u00f3 Sal\u00f2nica | SARA AMINIYAN<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Demanen a la gent de l'estaci\u00f3 dos euros per a un entrep\u00e0 i el bitllet de bus. La policia passa diverses vegades per a assegurar-se que no romandran en la zona. Quan se li pregunta a l'agent de policia per aquest procediment, aclareix que l'obligaci\u00f3 \u00e9s assegurar-se que les persones que han estat retornades no s'acumulin als pobles propers. I dem\u00e0? \u00abDem\u00e0 segurament ho tornem a intentar, portem dos anys aix\u00ed\u00bb<\/strong>, afegeix un dels joves.<\/p>\n\n\n\n

Al voltant de les cases abandonades prop de la frontera es troben tamb\u00e9 tres joves del Pakistan. Procedeixen del mateix poble, prop de de la regi\u00f3 de Caixmir (l'\u00cdndia) i fugen de la viol\u00e8ncia. Els tres van emprendre aquest viatge junts ara fa m\u00e9s de tres anys, per\u00f2 Gr\u00e8cia\u00a0no els hi facilita un estatus legal<\/strong>\u00a0a que acollir-see <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d'haver passat la nit entre les restes de parets abandonades han estat detinguts en terra macedonia i han estat agredits per policies i membres de l'ex\u00e8rcit amb porres i branques d'arbre. \u00abTamb\u00e9 ens han robat els nostres tel\u00e8fons i motxilles, ens han deixat sense res, nom\u00e9s unes ampolles d'aigua buides\u00bb, den\u00fancia un d'ells amb resignaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Diferents testimoniatges confirmen que el robatori i destrucci\u00f3 d'objectes personals, diners i documentaci\u00f3 s'ha convertit en una pr\u00e0ctica comuna<\/strong>. Ara els nois, una vegada deportats a Gr\u00e8cia emprenen cam\u00ed de nou a la seva resid\u00e8ncia habitual al pa\u00eds, la ciutat de Patres, a m\u00e9s de 500 quil\u00f2metres de Evzoni, i el fet d'haver perdut les seves pertinences personals dificulta el seu retorn. \u00abAquesta \u00e9s la primera vegada i l'\u00faltima que ho intentem, tornarem al treball en els camps d'oliveres de Patres\u00bb, afirma un d'ells.<\/p>\n\n\n\n

Procediments poc correctes<\/h2>\n\n\n\n

Segons el procediment d'asil nacional grec, els migrants que ingressen de manera irregular han de ser informats sobre els seus drets i obligacions, en particular sobre el procediment de protecci\u00f3 internacional. Abans de qualsevol procediment de readmissi\u00f3, la policia ha de donar tamb\u00e9 l'oportunitat d'expressar la seva intenci\u00f3 de sol\u00b7licitar asil<\/strong>. Adem\u00e1s, el Tribunal Europeu de Drets Humans<\/strong> insisteix que aquells Estats que tinguin intenci\u00f3 de traslladar una persona a un altre pa\u00eds, deuen pr\u00e8viament assegurar-se que el pa\u00eds de destinaci\u00f3 ofereix les garanties suficients perqu\u00e8 la persona no sigui expulsada al seu pa\u00eds d'origen sense una valoraci\u00f3 dels riscos que aix\u00f2 comportaria.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, aquestes pr\u00e0ctiques continuen sent comunes. Avui, amb el nou pacte sobre Migraci\u00f3 i Asil<\/a> aprovat per la Comissi\u00f3 Europea, definit com un \u00abun repartiment just de responsabilitat i solidaritat\u00bb per la presidenta Ursula von der Leyen, es dificulta encara m\u00e9s la perman\u00e8ncia a les fronteres de la Uni\u00f3 Europea de les persones refugiades.<\/p>\n\n\n\n

\"Casa<\/a>
Casa abandonada en Evzoni on es refugien algunes persones | SARA AMINIYAN<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els xavals que han compartit en aquest article situacions de viol\u00e8ncia i vulneraci\u00f3 dels seus drets<\/strong> s\u00f3n, a m\u00e9s, d'origen de minories \u00e8tniques o de nacionalitats m\u00e9s susceptibles de no ser acceptades com a sol\u00b7licitants d'asil. Obviant en tot cas la seva situaci\u00f3 a nivell individual, la situaci\u00f3 al seu pa\u00eds \u00e9s considerada de menor risc i, per tant, la tramitaci\u00f3 legal i administrativa es prolonga indefinidament. Per aquest motiu, cap d'ells est\u00e0 interessat a sol\u00b7licitar l'ingr\u00e9s en un camp de refugiats.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, segons testimoniatges que resideixen en el camp de Nea Kavala, la pres\u00e8ncia d'aquestes nacionalitats, en ser minorit\u00e0ries, comporta tensions dins del propi camp. Per tot aix\u00f2, molts decideixen viure al carrer<\/strong>, guanyant un miserable sou en algun cultiu agr\u00edcola i provant, una vegada i una altra, la millor manera de continuar travessant fronteres per a arribar a entrar a una Europa de portes blindades, cada vegada m\u00e9s impenetrable.<\/p>\n\n\n\n

Publicat originalment a P\u00fablico<\/a><\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diversos testimonios denuncian el uso de violencia por parte de fuerzas militares y policiales en la zona de Evzoni.<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":2465,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[78],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[32,31],"class_list":["post-2392","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-balcanes"],"acf":[],"authors":[{"term_id":32,"user_id":5,"is_guest":0,"slug":"sara-aminiyan","display_name":"Sara Aminiyan","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg"},"first_name":"Sara","last_name":"Aminiyan","user_url":"","description":"Periodista y fot\u00f3grafa especializada en g\u00e9nero y migraciones. Ha publicado en El Salto, El Publico, La Marea, Catalunya Plural, La Directa y L'Ara."},{"term_id":31,"user_id":2,"is_guest":0,"slug":"martina-madaula","display_name":"Martina Madaula","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_8-150x150.jpg","first_name":"Martina","last_name":"Madaula","user_url":"","description":"Antrop\u00f2loga. Doctoranda per a la Universitat de Barcelona sobre les superviv\u00e8ncies de les dones migrants al sud de M\u00e8xic. Treballant dins el m\u00f3n de la cooperaci\u00f3."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2392"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2465"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2392"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=2392"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=2392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}